tot allò que veig... amb la meva ànima
"La missiò de l'artista és llençar llum per sobre de les tenebres del cor humà" Schumann
"Una llum tènue surgeix , com un punt petitíssim dins d'una inmensa esfera negra. És un presentiment que l'esperit te por de mirar, ja que no sap si aquesta llum és nomès un somni i l'esfera negra la realitat" - Kandinsky
...Schumann, Kandinsky, Jung, Fromm, Einstein, Marta Graham, Gandhi, Stravinsky, Madonna, Aumont, Gómez de Liaño, Popper, Aristótil,
Gardner, Gombrich, Blake, Teresa de Calcuta, Dalí, Mihaly, Björk, Tim Burton, Joem ... podríem continuar i continuar citant a tots els que formen la "lliga Iluminati", no com aquella oblidada
secta del passat sino com aquelles ànimes iluminades per una llum especial, per observar i reflexionar-hi sobre tot alló que entra pels seus ulls i es transforma després en missatges a la
humanitat.
A vegades un "AQUI I ARA" és més valuós que una eternitat. Des d' Eva i Pandora... la curiositat mai va matar al gat; la temtació pel
coneixement és legítima i divina. Captar el moment o preparar-ho, tot depén de la sensibilitat, destressa, medis i oportunitats. A vegades només cal pescar una imatge... Un dessig neix al nostre
interior i creix quant s'alimenta amb sensacions i motius pel qual ha nascut.... esperant el dia en que sortirà a la llum; el moment en que es materialitzarà com a fill nostre. Alló que
contribueix a construir la nostra identitat. L'aprenentatge de l'èsser humà encara va molt lent i l'única cosa que ens queda és estar-hi alerta dintre del nostre petit entorn, per no desaprofitar
ni un sol instant d'aquest viatge pel món... Tot gest humà, tota conducta, tota acció, tota imatge com a preludi d'una intenció, d'un sentiment, unint les parts del conscient i subconscient per
una lluita agermanada contra la injustícia, el passivisme i la intolerància, contra un sistema esclavitzat-dolaritzat-deshumanitzat que aboleix les lleis pròpies de la natura: realitzar en
llibertat l' essència de tota ànima, de cada persona que formem aquesta imperceptible part del gegant cosmos...
Llençar-se al vuit... quan veus que es maten entre germans, llums que semblen vives i rostros que semblen cegs, treu-re's la màscara a Montmatre i creuar l'entrada de Dior com si entressis en un temple, dones encara esclaves, fantasmes i miratges, mirades que parlen per si soles, portes d'esperança cap a una llum divina, art que lluita i art que s'enriqueix, l'enveja sempre present filigrana d'un llibre vell; bellessa i dansa com instruments d'un teatre amb decorat numéric, gats humans i humans salvatges, ponts per creuar i contraris, contraris, contraris...
Llums, llums, llums... per perdre's.
La sort del principiant ?... la meva sang revolucionària?... el meu esperit felí?... la meva força per retar aquest món amb l'amor d' aquelles persones que sempre han cregut en mi?... la manca d'ética dintre del marc nadalenc fruit de la enfermetat del consumisme i oportunisme per accions metafísico-filosófiques com aquesta? ... jo diria que aquesta encarnació de la meva mirada, a través d'aquesta exposició va més enllà de tota justificació que volguem trobar, més enllà de les circunstàncies, més enllà de crear, més enllà dels sentits, més enllà de la lógica, mès enllà de la meva ànima...
Iluminata La Casa de les Punxes 29/12/04 -9/1/05